Directori de la Música a Catalunya home page

Foto Blancafort

Manuel Blancafort (1897-1987), compositor

Composer, born in La Garriga (Barcelona) in 1897 and died in Barcelona in 1987. He studied with his father, Joan Blancafort, and with J.Lamote de Grignon. He did not have a formal training as a pianist. As he explicitly recognized, the pianola roll factory Victoria, owned by his father, was his true academy where he learned a lot about music by perforating paper rolls of Debussy, Ravel or Stravinsky. Besides, his travels to Paris allowed him some intellectual contacts besides the purely commercial ones. His friendship with Mompou, who witnessed his early attempts at composition, was decisive to his decision to undertake composition clandestine activity due to his father's resistance, until his first works were published a few years later.

Blancafort was member of a group of Catalan composers that started publishing their first works just before the twenties trying to break with wagnerism and nationalism. As he wrote in 1929, "To get rid of Wagner is, in my opinion, the first commandment of the new Catalan music...A few of us in Catalonia would rather lean towards Paris than to Berlin". The group was formally organized in 1931 as the "Asociación de Compositores Independientes de Catalunya (CIC)" and counted Toldrà, Mompou, Samper and Gerhard as members.

His first works consist of small scale piano pieces, songs and choral pieces in a fresh style very close to that of Mompou and indebted to Satie, Debussy and les Six. Both aimed to maximum expressiveness through minimum means. El Parc d'Atraccions, premiered by Ricardo Viñes in Paris, was an immediate success and Blancafort's music was very fashionable in the happy twenties. Its humorous and ironic style contrasts with the more intimate atmosphere of Cants íntims, Notes d'antany or Camí de Siena.

His music evolves with a stronger emphasis on constructivism and orchestral works, paying more attention to structure along the lines of Ravel or Stravinsky. Of this later period are his large scale pieces like the two string quartets, the piano concertos, or the cantata Virgo Maria..


Compositor nacido en La Garriga (Barcelona) in 1897. Falleció en Barcelona in 1987. Estudió con su padre, Joan Blancafort, y J.Lamote de Grignon. No tuvo una educación musical formal como pianista. Como él mismo reconocía, la fábrica de rollos de pianola Victoria, de la que su padre era propietario, fue su verdadera academia en la que - perforando los rollos de papel - aprendió mucha música y entró en contacto con las más recientes obras de Debussy, Ravel y Stravinsky. Además sus viajes a París por razones de negocios, le ofrecieron la oportunidad de establecer importantes contactos intelectuales, además de los puramente comerciales. Su amistad con Mompou fue decisiva para disipar sus dudas acerca de si seguir una vocación musical que su padre veía con cierta reticencia. Su carrera como compositor empezó como una actividad clandestina hasta que, pocos años más tarde, se publicaron en París sus primeras obras.

Blancafort pertenecía a un grupo de compositores catalanes que empezaron a componer en los albores de los años veinte con una resuelta intención rupturista frente al wagnerismo y el nacionalismo entonces imperantes. En 1929 escribía: "Huir de Wagner es a mi entender el primero de los mandamientos que precisaría imponer la nueva música catalana...Somos unos pocos en Catalunya que nos inclinamos más pronto hacia París que hacia Berlín". El grupo acabó constituyéndose formalmente en 1931 como la "Asociación de Compositores Independientes de Catalunya (CIC)" y formaban parte de él Gibert Camins, Toldrà, Mompou, Samper y Gerhard.

Sus primeras obras son piezas para piano, canciones y obras corales de escala reducida y estilo fresco muy próximo al de su íntimo amigo Mompou y directamente influido por Satie, Debussy y Les Six. Ambos pretendían la expresividad máxima con los medios mínimos. El Parc d'Atraccions, estrenado por Ricardo Viñes en París en 1924, constituyó un éxito inmediato y la música de Blancafort estuvo muy de moda en las salas musicales del París de los felices años veinte. Su estilo humorístico e irónico contrasta con la atmósfera más intimista de Cants íntims, Notes d'antany o Camí de Siena.

Posteriormente su música evoluciona hacia la gran forma con una decidida voluntad constructiva, prestando más atención a la estructura en la línea de las obras de Ravel o Stravinsky. De este período posterior son sus dos cuartetos de cuerda, los dos conciertos de piano o la cantata Virgo Maria.


Compositor català, nascut a La Garriga (Barcelona) en 1897. Morí a Barcelona en 1987. Va estudiar amb el seu pare, Joan Blancafort, y J.Lamote de Grignon. No va tenir una educació formal com a pianista. Com ell mateix reconeixia, la fàbrica de rotllos de pianola Victòria - propietat del seu pare - va ser el seu autèntic conservatori on, tot perforant els rotllos de paper, va aprendre molta música i va conèixer les obres més recents de Debussy, Ravel i Stravinsky. A més, els seus viatges a Paris per motius del negoci, li van permetre establir importants contactes intel.lectuals, a mes del purament comercials. La seva amistat amb Mompou va ser decisiva per decidir-lo a la seva vocació musical que el seu veia amb certa reticència. La seva carrera com a compositor va començar com una activitat clandestina fins que, pocs anys més tard, Salabert va publicar la seves primeres obres.

Blancafort pertanyia a un grup de compositors catalans que varen començar a compondre just abans del anys vint amb una decidida intenció rupturista en front del wagnerisme i el nacionalisme aleshores imperants. En 1929 escrivia: "Fugir de Wagner és, al meu entendre, el primer del manaments que caldria imposar la nova música catalana...Som uns quants a Catalunya que ens decantem més aviat cap a Paris que cap a Berlín". El grup es va constituir formalment en 1931 com la Associació de Compositors Independents de Catalunya (CIC)", de la que formaven part Gibert Camins, Toldrà, Mompou, Samper y Gerhard.

Les seves primers obres són peces per a piano, cançons i obres corals d'escala reduïda i un estil fresc molt proper al del seu amic íntim, Mompou, i directament influït per Satie, Debussy y Les Six. Tots dos pretenien la màxima expressivitat amb uns mitjans mínims. El Parc d'Atraccions, estrenat per Ricardo Viñes a París en 1924, va ser un èxit immediat i la música de Blancafort estava de moda a las sales musicals del París dels anys vint. El seu estil humorístic i irònic contrasta amb l'atmosfera més intimista de Cants íntims, Notes d'antany o Camí de Siena.

Posteriorment la seva música evoluciona cap a la gran forma amb una decidida voluntat constructiva i s'ocupa molt més de l'estructura en la línia de la música de Ravel o Stravinsky. D'aquest segon període són els seus dos quartets de corda, els dos concerts de piano o la cantata Virgo Maria.


Obres / Works

Per veure la discografia entrar Rec: en el Find del vostre navegador.

Per veure les edicions impreses entrar Pub: en el Find del vostre navegador.



To see recordings enter Rec: in the Find program of your browser.

To see published music enter Pub: in the Find program of your browser.