Directori de la Música a Catalunya home page

Josep Pla (1728-1762), composer



This Sonata en Trio is the second work in a series of six appeared in London during the second half of the 18th century. The only known copy is preserved at the British Library, giving year 1770 as the probable date of composition. This copy appears to was assembled with other Trios by authors like Haydn, Nardini, Fils, Punto, Giordani and Juan Oliver Astorga; this fact contributes to reconstructing the musical atmosphere evolving the Pla brothers outputs. These brothers ­Joan, Josep and Manuel­ were three oboists who were famous in his epoch. This Trio is attributed to Josep even though this fact has not been completely confirmed.



The three Pla brothers, Joan, Josep and Manuel, were famous oboe players performing during the mid-eighteenth century and, as it was the custom of the day, they composed the works they played while touring. Unlike Oliver Astorga, they did not seek security in the support of the aristocracy, preferring some sort of free-lance activity. Joan and Josep regularly toured Portugal, England, France, Italy and Germany.
The three brothers usually composed their works together until Josep Pla died in Stuttgart in 1762. This is probably the case of this trio in G-major, published in London around 1770 as a First Set, which was created for two Hoboys & a Bass or two Violins, German Flutes and Bass. This version has been performed with two ³voice flutes², a variant of the recorder, which adopts the texture of the flute. The Plaıs trios escape the conventional topics of the gallant music of the time and attain a very personal originality and intensity, as is the work performed in this recording.


Els tres germans Pla van exercir com a oboistes a mitjan segle XVIII i, com era normal en els intèrprets de talent, componien ells mateixos les obres que tocaven en les seves tournées de concert. A diferència dıOliver Astorga, els germans Pla no van cercar la seguretat que podia reportar-los el mecenatge privat dıun aristòcrata, i així van preferir viure de la seva activitat itinerant, especialment Joan i Josep, que van ser molt més viatgers que el seu germà Manuel i que van fer-se escoltar pels públics de Londres, París, Venècia i Lisboa, entre dıaltres capitals europees.
Moltes de les seves obres les van compondre conjuntament, fins que Josep Pla va morir a Stuttgart lıany 1762. Aquest és probablement el cas dıaquest trio en Sol major, publicat pòstumament a Londres cap a lıany 1770 com a First Set, i que va ser pensat per a two Hoboys & a Bass or two Violins, German Flutes and Bass. En aquesta versió ha estat interpretat amb dues ³voice flutes², una variant de la flauta de bec que adopta la tessitura de la flauta travessera de lıèpoca. Els trios dels germans Pla, a diferència dıaltres obres més convencionals com les del mateix Oliver Astorga, sıescapen dels tòpics de la música galant de la seva època per assolir en molts moments una intensitat i una originalitat molt personals, fins i tot en peces de caràcter amable, com és el cas dıaquesta.



Los tres hermanos ejercieron como oboistas a mediados del siglo XVIII y, como era normal en los intérpretes con talento, componian ellos mismos las obras que tocaban en sus tournées de conciertos. A diferencia de Oliver Astorga, los hermanos Pla no buscaron la seguridad que les podía reportar el mecenazgo privado de un aristócrata, y así prefirieron vivir de su actividad itinerante, especialmente Joan y Josep, que fueron más viajeros que su hermano Manuel, haciéndose escuchar por los públicos de Londres, París, Venecia y Lisboa, entre otras capitales europeas.
Muchas de sus obras las compusieron conjuntamente, hasta que Josep Pla murió en Stuttgart en el año 1762. Este es probablemente el caso del trio en sol mayor, publicado póstumamente en Londres hacia el año 1770 como First Set, y que fue pensado para two hoboys & a Bass or two Violins, German Flutes and Bass. En esta versión ha sido interpretada con dos ³voice flutes², una variante de la flauta de pico que adopta la tesitura de la flauta travesera de la época. Los trios de los hermanos Pla, a diferencia de otras obras más convencionales, como las mismas de Oliver Astorga, se escapan de los tópicos de la música galante de su época para conseguir en muchos momentos una intensidad y una originalidad muy personales, incluso en piezas de carácter amable, como en el caso de ésta.