Idees descabellades sobre l’expansió de l’univers d’aquest matí:

Una de les coses que tenen clares els físics és que l’univers s’està expandint (segons la constant de Hubble), aproximadament 73 Km/s per megaparsec (per a qualsevol observador de l’univers). Un megaparsec és una unitat de longitud que equival a uns 3,3 milions d’anys llum. És a dir que la velocitat d’expansió de les estrelles va augmentat amb la distància. A uns 6,6 milions d’any llum les estrelles s’allunyen 73x2= a 146 Km/s, a 9,9 milions anys llum s’allunyen a 219 Km/s (73x3), etc... (atenció: no ens pensem l’univers amb un centre (nosaltres) i uns límits en el qual les estrelles dels límits s’estan expandint molt més rapit, sinó que és com un globus que s’està inflant, en que totes les partícules de l’interior del globus es van separant una de les altres de la mateixa manera però una partícula observadora X d’un extrem en veu una altre Y de l’altre extrem que s’allunya molt rapit, però vist des d’aquesta mateixa partícula Y de l’altre extrem és la partícula X la que s’allunya molt ràpidament, molt més rapit que les que té al costat)

Llavors, un es podria fer la següent pregunta: Com que no es pot superar la velocitat de la llum, i la constant de Hubble val per tot l’univers i com diu el seu nom és constant (no pot ser que en algun lloc de l’univers valgui 0 per exemple), això ens dóna un límit per l’univers que serà la distancia en que la velocitat d’allunyament arribi a la velocitat de la llum, ja que més enllà ja no pot augmentar la velocitat d’expansió !! (ja que la velocitat de la llum no es pot superar mai)

He anat a l’ordinador, he fet els càlculs i em dóna precisament uns 13.500 milions d’anys llum !! És a dir, el que es considera l’edat de l’univers!! Pensant en megaparsecs, no hi poden haver estrelles més allà de 4.090 megaparsecs!, medint des de la terra.

Llavors he fet un mmmmm...., aquí hi ha algo que no m’agrada...

I la preguntes serien: ¿i la variable temps no hi intervé? ¿És a dir, coincideix la realitat del que VEIEM (l’allunyament de la llum de les estrelles) amb la realitat en un temps posterior? Per exemple, ¿es pot parlar del sol com és ARA (com el veiem) del sol ARA com està en realitat en aquest moment (que no ho sabem ja que la seva llum tarda uns 8 minuts en arribar-nos)? Jo crec que si. De la mateixa manera, ¿podem parlar com es comporta ARA una galàxia a 5000 milions d’anys llum (segons el telescopi Hubble), del que fa aquesta galàxia ARA “en aquest moment”? (que potser ni existeix), jo crec que si...

I en el límit: podem parlar de l’univers a 13.500 milions d’anys llum de distància com el “veiem” (és a dir el big-bang o la radiació de fons de microones) i de l’univers a 13.500 milions d’anys llum “en aquest moment”?

Llavors, ¿no ens diria la constant Hubble més aviat la velocitat del nostre viatge al passat (ja que sempre són observacions del comportament de la llum de les estrelles) del que fan realment les galàxies....? ¿Podria tenir sentit parlar de distancies de per exemple 10.000 megaparsecs? (ja hem vist que en teoria el límit son 4.090 megaparsecs)

 Es una idea descabellada, segur que si hi ha algun físic per aquí en donaria una explicació...