Reflexions descabellades i descabdellades

Sempre m'ha agradat fer reflexions sobre el misteri de l'existència i perquè és d'aquesta manera --o perquè ens pensem que és d'aquesta manera--.

He tingut una certa formació científica (vaig estudiar Enginyeria a l'Escola Industrial de Terrassa i Matemàtiques a la Universitat Autònoma de Bellaterra, encara que en cap vaig passar del tercer curs...) que m'ha fet mantenir l'interès per seguir l'evolució dels coneixements científics, especialment els de la física teòrica.

La meva inclinació a enganxar-me com una lapa a les divagacions (possiblement una manifestació de les meves tendències a la síndrome d'Asperger) han fet sorgir idees aparentment descabdellades, algunes de les quals vaig anotar per escrit, que son les que penjo aquí tal com les vaig escriure, encara que ara retocaria algunes coses.

Encara que son idees agosarades estic molt convençut que contenen llavors de veritat que potser algú amb més coneixements i amb més dedicació professional a aquests afers que jo les podria fer servir i (des)cabdellar-les.

"la cosa més bella que podem experimentar és el misteri. És la font de tot veritable art i ciència. Aquell a quí aquesta emoció li és extranya, que no pot fer una pausa per meditar i romandre raptat per l'admiració, està tan bé com mort: els seus ulls estan tancats" (Albert Einstein)

Pensaments a alguns caminades (17 juliol 2023)

L'univers que s'explica a sí mateix (20 març 2021)

L'expansió de l'univers (16 setembre 2019)

La consciència i la vida (28 abril 2018)

L'espai és llum (11 març 2006)

Massa: treball constant de l'espai-temps? (30 abril 2005) (PDF)

Consciències viatgeres (20 març 2003 i 28 juny 1974)

Carta a Murray Gell-Mann (24 maig 1995)

Ànimes bessones (7 juny 1992)

Els espaions (abril 1990)

El temps no passa (novembre 1988)